Comence a tornar en mí. Després de passar un temps sense inspiració. He buscat cares on no hi havia, he caminat camins amb rostres fantasmagòrics. He vist raïm mort. Al germà conill se li ha acabat el temps. Però a mí encara me'n queda molt. I sols hi ha q donar-se un poc de temps i apreciar fins i tot les formigues q trepitges. No sols això, si no q has d'estimar els cadávers de les formigues q han passat per allí abans que tú. El mantra de fa uns dies era que sols els més forts sobreviuen. I continua sent aquest. Però, atenció: No és més fort el q més fort trepitja.
http://www.youtube.com/watch?v=tqkh6mGIAPA
clar que si bonica!! encara queda prou temps...per a sentir, per a viure, inclos per a esciure...tens forÇa dins per a viure com toca...sense perdre res...ja hem perdut prou....
ResponEliminapetonsssss