dilluns, 7 de febrer del 2011

No és més fort el q més fort trepitja


Comence a tornar en mí. Després de passar un temps sense inspiració. He buscat cares on no hi havia, he caminat camins amb rostres fantasmagòrics. He vist raïm mort. Al germà conill se li ha acabat el temps. Però a mí encara me'n queda molt. I sols hi ha q donar-se un poc de temps i apreciar fins i tot les formigues q trepitges. No sols això, si no q has d'estimar els cadávers de les formigues q han passat per allí abans que tú. El mantra de fa uns dies era que sols els més forts sobreviuen. I continua sent aquest. Però, atenció: No és més fort el q més fort trepitja.

http://www.youtube.com/watch?v=tqkh6mGIAPA

dissabte, 18 de desembre del 2010

Fa un fred q pela!

Fa uns dies vaig fer uns nous amics alemans. La mare em contava q el q més troba a faltar a Espanya és q no hi ha casi tardor i q la primavera dura molt poc. Passem d'estar a 24º a estar a 4º casi de la nit al matí. I és veritat. Quan puges al nord per aquestes dates ja està tot blanc. Tan blanc q no et deixa vore com de pelat està tot. Però fa uns mesos una gama d'ocres molt extensa abarcava tot el q la vista podia vore. Paulatinament els arbres van pelant-se i van deixant pas a un blanc hivern de temperatures baix cero. I així poc a poc vas passant de camisetes de maniga curta, a jaquetes de mig temps i, al final, a l'anorak per a la neu. Jo ací, cada vegada estic més confosa. La roba d'estiu es mescla amb la d'hivern. Duc claces baix dels pantalons, cmaisetes de tirant, de maniga curta, de coll alt i jerseis de llana. Quan aplegue a un lloc semble una ceba de tanta cosa q m'he de traure. Una capa darrere de l'altra, q al final el café q m'he demanat ja s'ha gelat o la cervessa s'ha calfat. Q eixa és una altra, per què collons s'empenyem en beure cervessa fresqueta en hivern? Txe, amb el bon ví q tenim a la zona. I si el vi està roïn, es calfa, se li fica canella i herbes i cap a dins, q voràs com l'anorak encara et sembla massa a 4º baix cero. Sabieu q això del vi calent s'ho van inventar els nòrdics perque els importàvem el vi més roïn que fabricàvem? Així q van decidir calfar-lo i ficar-li alguns saboritzants naturals per a que sabera un poc millor i, ja de pas, calfar-se el cos. Com han canviat les coses. Ara per a comprar un bon Kilo de clementines te'n has d'anar a Bèlgica o Alemanya. Pagant-les a preu d'or per suposat. I jo em pregunte, quan acabaré d'escriure desficacis? Però és q si no escric tots els dies m'oxide i m'encenc per dins i al final ho paga el meu home, fet q va en contra dels meus principis, ja q sempre he pensat q la mala òstia se la té q menjar el q la té i no el q està al costat. Ale, ja està tot roig i ple de llumetes, es veu q la gent cel.lebra alguna cosa q a mi se'm escapa, ja vorem.

dilluns, 15 de novembre del 2010

Salope

No, resulta q la vida no és rosa. Encara que de xicotetes ens la vengueren en forma de Barbies i Nenucos. La vida no és rosa i molt menys per a nosaltres. Supose q deu ser inherent a l'ésser humà tractar a les dones com les tracten. Fa uns dies vaig estar a un altre país (no diré quin) on el món sembla molt més civilitzat, on les coses semblen molt més organitzades. I és alli on em trobe q quan una dona ensopega amb un home ha de baixar el cap i la mirada, la seua veu es convertix en un xiuxiueig, i continuar caminant mentre de la boca del tio en qüestió ix una retalia d'insults desmerescuts on salope (puta en francés) és el més fi. Mai, en la meua vida m'havien tocat tant el cul en una festa. M'havien faltat tant al respecte. I mira q he estat en països més infradesenvolupats que aquest. I és q una amiga meua (també d'un altre país q nop nomenaré, molt més "desenvolupat") ja em va comentar q ací a les dones les tractem molt bé. Q tenim el concepte de mare multifunció, multitarea, pluriempleada molt present. I ens tocaràn moltes coses, però a les nostres dones no les toca ni Déu. i menys un tio flac i malfartxat amb les ulleres caiguent-li per a suor q vol tenir tota a pista de ball per a ell. Això si, culpa d'elles també perque al fi i al cap tots hem tingut mare i a la primera mirada seriosa (d'eixes q et tira la mare abans d'enviar-te via aérea una sabatilla) el tio es va atxantar. Quina és la moraleja de la història. Q ningú ens defensarà, q nosaltres ens hem de defensar soles, q no poder obrir un pot d'olives no significa q siga'm les dèbils. Q tindrem l'umbral del dolor més baixet però es queixe'm molt menys. I q continuem així perque estem creant una societat molt més igualitaria q als païssos més "civilitzats" (encara q hi haja dones q s'empenyen en continuar educant inútils)