dissabte, 18 de desembre del 2010

Fa un fred q pela!

Fa uns dies vaig fer uns nous amics alemans. La mare em contava q el q més troba a faltar a Espanya és q no hi ha casi tardor i q la primavera dura molt poc. Passem d'estar a 24º a estar a 4º casi de la nit al matí. I és veritat. Quan puges al nord per aquestes dates ja està tot blanc. Tan blanc q no et deixa vore com de pelat està tot. Però fa uns mesos una gama d'ocres molt extensa abarcava tot el q la vista podia vore. Paulatinament els arbres van pelant-se i van deixant pas a un blanc hivern de temperatures baix cero. I així poc a poc vas passant de camisetes de maniga curta, a jaquetes de mig temps i, al final, a l'anorak per a la neu. Jo ací, cada vegada estic més confosa. La roba d'estiu es mescla amb la d'hivern. Duc claces baix dels pantalons, cmaisetes de tirant, de maniga curta, de coll alt i jerseis de llana. Quan aplegue a un lloc semble una ceba de tanta cosa q m'he de traure. Una capa darrere de l'altra, q al final el café q m'he demanat ja s'ha gelat o la cervessa s'ha calfat. Q eixa és una altra, per què collons s'empenyem en beure cervessa fresqueta en hivern? Txe, amb el bon ví q tenim a la zona. I si el vi està roïn, es calfa, se li fica canella i herbes i cap a dins, q voràs com l'anorak encara et sembla massa a 4º baix cero. Sabieu q això del vi calent s'ho van inventar els nòrdics perque els importàvem el vi més roïn que fabricàvem? Així q van decidir calfar-lo i ficar-li alguns saboritzants naturals per a que sabera un poc millor i, ja de pas, calfar-se el cos. Com han canviat les coses. Ara per a comprar un bon Kilo de clementines te'n has d'anar a Bèlgica o Alemanya. Pagant-les a preu d'or per suposat. I jo em pregunte, quan acabaré d'escriure desficacis? Però és q si no escric tots els dies m'oxide i m'encenc per dins i al final ho paga el meu home, fet q va en contra dels meus principis, ja q sempre he pensat q la mala òstia se la té q menjar el q la té i no el q està al costat. Ale, ja està tot roig i ple de llumetes, es veu q la gent cel.lebra alguna cosa q a mi se'm escapa, ja vorem.